Primera carrera
Acaba la carrera. Xarre en Fran les incidencies, tota la gent donant la enhorabona, etc.
Replegar tots els trastos, carregar el furgó i al bar a dinar.
Una vegada al bar a la taula del costat els tercers de la nostra categoria. Quan acabem i ens alcem de la taula ens posem a xarrar i ens pregunta:
-"¿Vosotros sois valencianos, no?".
-"Si"
-"De donde"
-"De Monovar"
-"¿De Monovar?!!"
-"¿Si que tu de donde eres?"
-"¿Yo? De Jumilla"
Fins aci tot normal, no? Pos segons despres em va deixar completament flipat quan de moment es posa a parlar en un valenciá perfecte.
Comença el meu interrogatori:
-"Vius a Jumilla pero no eres de Jumilla"
-"Si soc de Jumilla"
- Etc, etc, etc intentant encontrar una explicació pero res. Es un tio naixcut a Jumilla i que viu a Jumilla i parla en valencià.
Poc despres al podium quan li done la ma li dic"Enhorabona i que sapies que m'has deixat flipat, un tio de Jumilla parlant en valencià. "I més que te deixaré, ja voras...".
Rises, trofeos, convencer als companys del podium per a que no ens tirem el cava entre nosaltres per no tornar en el cotxe amb olor a boratxo, un traget xiquetet per celebrar-ho i siesta per agotament entre Murcia i Crevillent de tornada a casa despres d'un gran dia de motos i fer entre altres amics un tio de Jumilla que parla valencià.
P.d: Sr. de Copon City, s'obri una esperança a que un dia entre un coponiense per la porta i et diga "bon dia, em pot posar la llibreta al dia?"
2 comentaris:
Felicitats! Per lo que postejes, dedueix que vau fer podium, i no vau ser tercers, perque ho va ser el valencianojumillano, així que per eliminació vau quedar segons o primers! Enhorabona!!!!!
Mira, si ve un coponiano i em diu això, te jure que mentres es posa la llibreta al dia tranquil•lament, magenolle i li faig una xuplaeta allí, “in situ”. I ho grabe amb el móvil i tot. I després, li faig un “paparajote” (que no és el que sembla).
Publica un comentari a l'entrada