A LA BALA BLANCA

Encara que sigues un muntó de ferros mes o menys ben ensamblats en forma de una cosa que anomenem cotxe i ni tens cor, ni ànima, ni res paregut i per supost no saps llegir per entendre estes paraules, a mi em dona la sensacio de que si puc comunicar-me amb tu ara mateix. Igual sera perque em passat junts casi 14 anys, 14 anys de ma vida desde els 19 fins fa 2 setmanes. M'has portat sempre alla on he vullgut anar. Milers de vegades em passat per la carretera de Novelda i sempre ho donaves tot a cada metre per portar-me al meu destí. Hem estat a Barna, a Madrid, M'has acompanyat a Valencia mentre estudiava. Em deixat sorpresos a molts per el cami de la pedrera. Per la nit em fet molts kilometres en busca de festa i he conegut mil llocs gracies a la teua marxa incansable. Has segut complice i testic mut dels meus amorios i conquistes i t'has portat sempre a la perfecció.
Vuig donar-te les gracies per totes les coses que he pogut viure gracies a tu i tambe i sobre tot demanar-te perdo per totes les vegades que t'he maltractat i que sumisament has aguantat, especialment per l'ultim capitol que vam viure junts, i que degut a una tremenda irresponsabilitat per la meua part va acabar amb les tragiques consequencies per a tú que ja sabem. I tú, a pesar de tot ens vas protegir a tots els que anavem en tú evitant que ens pasara cap mal.
ADEU BALA BLANCA, ADEU AMIC.

R'6


P.d: A rey muerto rey puesto, comença l'era del trueno azul, per als amics: TRUENO.