dijous, 19 de novembre del 2009

Mecagen "els xinos"




Abans de res puntualitzar, no mecagen tots els xinos de la Xina(a vore si en tants que son alguno se me enfada i la tenim, ademes segur que en hi ha alguno "manquico" i em fa el truco...). Mecagen la tenda dels xinos de Monover, eixos que ara han cambiat de local.
El passat 8 de Setembre com tots sabeu al cuartelillo vam celebrar la ja tradicional "festa del vi", aquest any en la seua segona edició. Despres de tots els preparatius, de les rises per les disfresses espontanees que van apareixer i refrescarnos un poc amb globos d'aigua ens dirigim cap al lloc de costum per fer la festa amb un carro de Mercadona amb un macetero que cavia just al carro ple de sangria y botelles de 2 litros amb els tapons amb forats per utilitzarlos per tirar-nos el vi.
Jo uns dies abans vaig decidir comprar una pistola d'aigua dels xinos(els que estaven al costat de Carrasco), la mes xiqueta que tenien.
Al començar la festa del vi tot el cada u va agafar una botella(que tirava uns xorros de vi que la flipes) pero jo vaig decidir que amb aquella pistola per a fer la gracia em sobrava.
Com una de les premises fonamentals de la festa(al menys per a un kapacorrense) es beure vi, jo amb la meua inofensiva i ridicula pistoleta intentava tirar un xorret insignificant de vi a la boca dels meus companys de festa.
No se en quina mala idea i que malevols plans tenia el xinés que va montar la pistola que tenia a les meues mans, pero el cas es que cada volta que apuntava a la boca de algú i degut a un defecte de la pistola(o la mala ostia del xines que malintencionadament va manipular aquell canó) el xorro eixia directe als ulls de qui hagues davant de mi.
Al principi tampoc era per a tant, de tant en tant algu es queixava:"Als ulls no, cabro" o "a los ojos no, cabrón". Per molt que jo m'esforçava per tirar a la boca, el vi sempre acabava als ulls. Poc a poc la xent va anar incomodant-se mes i mes fins que u va dir:" Ja esta be, a per ell". Jo per a que volia correr(anaven a acabar pillant-me fera el que fera). Com a castic per una cosa de la que reialment era una victima hauria anat més que sobrat amb una ducha masiva per part del reste. Pero no, abans de donar-me conte em tenien en l'aire i uns segons despres em posaven ens un angle de 45 graus amb el cap cap a baix molt prop del macetero que apenes cavia al carro de Mercadona. Estos no estaran pensant en... gluglu. Van ser uns tan sols uns segons, pero us asegure que a mi em va semblar una eternitat.
I tot per culpa dels Xinos, mecaguen els xinos!!!!
R'6

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A los chinos ni mentarlos, copón. Que si no fuera por ellos, no existirían las sombras chinescas ni, por tanto, "The Chiqui´s Chinesse Shadow Show".
Lo que se habría perdido el mundo.

Anònim ha dit...

I a les xines??????

Anònim ha dit...

Ahí, ahí Galian, que noches aquellas con las sombras chinescas detrás del Patio. Nunca olvidaré la mítica frase " El borreguillo, que no el murciélago".

Anònim ha dit...

no et preocupes, está demostrat cientificament que beure vi,encara que siguen uns segons, es buenissim per a les malalties coronaries je je je...donde las dan, las toman ja ja ja...